Un anhel expectant i un poc poregós acompanyava el cos d’aquella criatura eixe matí de tardor. s’imaginava l’arribada d’aquell ser de qui tan insistentment li havien parlat els darrers dies, i ignorava encara que aquell dia passaria a formar part del calaix dels records inesborrables de la seua memòria futura. En la llunyania se sentia una remor que anava convertint-se sense parar en un toc rítmicament eixordador.
Quan els tambors aparegueren en la Plaça Major de sobte el va vore amb un nas gros i ulleres i eixe barret tan gran damunt d’un vestit de colors. Recelós, es va aferrar a la mà de sa mare que el tranquil•litzava repetint-li el nom d’aquell home amb qui mantenia una actitud de precaució delerosa. A la fi la joia vencé la por i, com cada any, es va complir el primer ritu de pas d’un altre xiquet pixaví. El Tio de la Porra (el que menja pa i salmorra) va fer un pensament i donà per començada la Fira de Gandia i xiquets, jóvens i grans . Les tradicions s’inventen, sabem des de Hobswann, i enguany tenim un llibre ben documentat de Josep Joan Coll que investiga els inicis d’esta tradició ben gandiana. Però cada època va adaptant els seus ... El model de fira seguix l’estela d’aquell iniciat en la passada legislatura i que és dels pocs aspectes dels quals no s’ha distanciat l’actual govern municipal de la tasca feta pels regidors del Bloc-Verds. Complementat amb encerts com la Plaça del Mosset ha portat el personal al carrer, ara que ja no s’estrenen abrics però que seguim vivint amb l’ai del paraigües.
Quan els tambors aparegueren en la Plaça Major de sobte el va vore amb un nas gros i ulleres i eixe barret tan gran damunt d’un vestit de colors. Recelós, es va aferrar a la mà de sa mare que el tranquil•litzava repetint-li el nom d’aquell home amb qui mantenia una actitud de precaució delerosa. A la fi la joia vencé la por i, com cada any, es va complir el primer ritu de pas d’un altre xiquet pixaví. El Tio de la Porra (el que menja pa i salmorra) va fer un pensament i donà per començada la Fira de Gandia i xiquets, jóvens i grans . Les tradicions s’inventen, sabem des de Hobswann, i enguany tenim un llibre ben documentat de Josep Joan Coll que investiga els inicis d’esta tradició ben gandiana. Però cada època va adaptant els seus ... El model de fira seguix l’estela d’aquell iniciat en la passada legislatura i que és dels pocs aspectes dels quals no s’ha distanciat l’actual govern municipal de la tasca feta pels regidors del Bloc-Verds. Complementat amb encerts com la Plaça del Mosset ha portat el personal al carrer, ara que ja no s’estrenen abrics però que seguim vivint amb l’ai del paraigües.
I enguany comptem amb una atracció més ja que l’Opinòmetre es presenta en la societat saforenca. Artefacte dissenyat en teoria per fomentar la participació (amb obsequis inclosos), haurà de superar els múltiples peròs que se li posaren en l’últim Consell de Participació Ciutadana, referits tant a la necessitat com a la de conseguir dades amb una mínima fiabilitat. Confiem que no es quede en una simple atracció fruit d’una oportunitat empresarial i s’aprofite la despesa prevista en la millora dels canals de participació existents. Mentrestant, fem mil pensaments i passegem-nos Gandia disfrutant amb la Fira ... encara que no tingues (massa) diners.
(publicat el 2 d'octubre del 2009)
.JPG)
Cap resposta a "A LA FIRA SÍ VAGES"
Publica un comentari a l'entrada