Els anys sixanta anaven regolant en aquell arrecerat carrer que enfrontava amb el convent de Santa Clara i que s’arraulia rere el trànsit d’una carretera general que discorria per l’antic carrer Canalejas. Com cada dia, els xiquets que l’omplíem amb enjogassat rebombori vam fer un pensament
i començàvem els nostres jocs interminables en aquell espai que havíem convertit en el nostre poliesportiu particular.