BEN A TOCAR DE LA TERRA
Anava de pressa, com quasi
sempre, empentat pel vertigen d’un temps que ens ha baratat la vida per un àpat
d’hores i minuts a la recerca d’un destí esmunyedís. Amb la mirada perduda, deixà
l’Avinguda d’Alacant, va girar el cantó de casa Raquel i s’endinsà en aquella
plaça que des de finals del segle xix
havia esdevingut lligam orgànic entre la vila i la part forana, la carretera i
la ciutat, el camp i l’urbs.