La Federació Local d’Associacions de Veïns ha fet un pensament i va convocar un debat per a conéixer l’estat de la controvertida remodelació de Simancas. La denegació provisional per a acollir-se a un pla ARUS ha estat el detonant perquè torne a estar d’actualitat un projecte ben necessari i costós. Després d’hora i mitja les diferents ‘clecs’ se’n van anar satisfetes i els menys supporters ens en vam anar amb la impressió que tot està molt confús i, si no, que els ho pregunten a alguns antics propietaris que han venut les vivendes sense ser sabedors d’unes subvencions que els hagueren fet repensar-ne la decisió...
Però se’ns van aclarir altres aspectes interessants quan falta un any per a les eleccions municipals. Per un costat, la reaparició pública de la Federació Local, quatre mesos després del sopar veïnal, una cadència alentida que contrasta amb l’activitat d’altres èpoques, com la de Paco Aparisi, que culminà amb l’aprovació de l’avançada i poc aplicada Carta de Participació vigent.
Per altra banda, este debat ens va mostrar les estratègies bàsiques preelectorals amb què les diferents formacions encaren el final de legislatura. El PSOE, amb Alfredo Boix, tingué una primera intervenció molt preparada i apuntà una de les claus de la campanya socialista des de fa temps: culpar Arturo Torró de posar tots els obstacles possibles perquè l’Administració autonòmica no concedisca res a Gandia. És un discurs contundent, destinat sobretot a mantindre l’espai electoral de Plataforma, el seu soci de govern. El portantveu del PP, per contra, va utilitzar la mala gestió i, en una més efectiva segona intervenció, va afegir l’abús de poder per part del govern municipal com a clau de la seua argumentació. Els requeriments al cap de llista socialista evidenciaren també l’estratègia d’intentar desgastar l’alcalde José Manuel Orengo en la confrontació diària.
Fernando Mut oscil•là entre el rol de polític (més brillant) i el rol de tecnòcrata (massa obscur). Va destacar el treball (ben) fet i la defensa exclusiva dels interessos locals. Es queixà dels desaires de l’administració autonòmica però sense emfasitzar el suposat paper obstaculitzador del seu contrincant Arturo Torró (fet que no ha passat desapercebut) i associant la seua gestió amb l’empenta modernitzadora de la ciutat.
També en un to menys crispat, el portantveu del Bloc, Josep Miquel Moya, amb un discurs de qui ha sigut govern i vol tornar a ser-ho, intentà separar el debat de l’anècdota i enfocà la necessitat d’allunyar el necessari projecte de Simancas de la lluita partidista. No evità les crítiques tant als que posarien obstacles (PP) com als que no haurien fet bé la gestió (PSOE-Plataforma). Això sí, van ser crítiques ‘estil bloc’, que necessiten la participació activa del destinatari per descodificar completament el missatge com quan convidà la Federació perquè convoque un pròxim debat al voltant de la pujada del preu de l’aigua i el clavegueram.
Que vénen, que vénen les eleccions, si és que se n’havien anat, immersos com estem en campanyes electorals contínues. Fem un pensament i estiguem alerta per a distingir els bons arguments de la propaganda electoral que cada vegada més ens envoltarà i eixordarà.
(publicat en l'edició de la Safor de Levante-EMV, 27 de març del 2010)
.JPG)
Cap resposta a "QUE VÉNEN, QUE VÉNEN!"
Publica un comentari a l'entrada