NOVA GESTIÓ PÚBLICA

Publicat a les 11:16. Etiqueta

Durant esta legislatura, l’Ajuntament de Gandia ha fet un pensament i està desplegant tota una sèrie d’empreses públiques per a administrar diverses àrees: habitatge, esports, iniciatives urbanes, turisme... Algunes ja estan complint abastament les finalitats que perseguien: l’èxit del nou recinte esportiu de Roís de Corella gestionat per un empresa pública en seria un bon exemple. També les empreses mixtes, amb participació de capital privat, tenen sentit quan és l’Ajuntament el que fa de catalitzador i impulsor d’un sector com el turístic, molt divers i amb empreses de xicotetes dimensions.
Per tant, la idea és bona, sempre que eixes empreses no servisquen només com a mecanisme d’enginyeria financera per augmentar el dèficit legal permés als ajuntaments i en la mesura que contemplen, si ens creiem la transparència, els mateixos instruments de control per part de l’oposició i els canals de participació ciutadana, cosa que no ve fent-se fins ara.
Ara bé, no puc deixar de considerar la tendència a la privatització dels serveis públics com un fracàs col•lectiu d’estos trenta anys i escaig de democràcia. El discurs de l’eficàcia i l’eficiència s’allunya massa vegades del que és la gestió pública, la qual cosa és responsabilitat de tota la societat (amb els polítics responsables al capdavant) per no haver sabut capgirar un model d’administració heretat del franquisme, basat en el clientelisme, la passivitat i l’opacitat en les decisions. Per contra, el discurs privatitzador, com un martell incansable, incidix ara i adés en la incapacitat del sector públic davant la credulitat d’uns polítics que, en comptes de fer-lo funcionar, s’afanyen a propagar les bondats de qualsevol tipus d’externalització i concessió (si és per a 50 anys que no siga per a 20) i que és justificada sovint per la complexitat tecnològica dels processos i/o pel benefici econòmic per al ciutadà.
El risc per als veïns està en el fet que les empreses privades, a causa de la dimensió i característiques del servei que presten, tinguen més informació i controlen de fet les decisions que es prenguen (renovació de xarxa, augment de tarifes, qualitat de la prestació, trajectes idonis...), mediatitzades per les estratègies empresarials de la concessionària de torn que, com és lògic, busca aconseguir el màxim guany. En eixe sentit, la planificació, avaluació i control de les externalitzacions per part de les institucions és el quid d’una qüestió, ara per ara prou irresoluble.
En el cas de Gandia, és el perill que es veu en les concessions de l’aigua i el clavegueram. O també en la nova empresa mixta de serveis bàsics (a la fi amb majoria de capital públic després de les crítiques dels grups de l’oposició), destinada a realitzar una gran quantitat de serveis, alguns dels quals costa pensar que no siga factible realitzar-los amb els recursos humans i tecnològics existents en el mateix Ajuntament (la gestió de la publicitat en els panells estàtics, per exemple). La justificació del benefici econòmic per al ciutadà no sempre és tan evident com se’ns presenta perquè no es tracta de qüestions tan senzilles de calcular si no s’utilitzen totes les fonts d’informació. A Suècia, on la socialdemocràcia es va apuntar entusiasta a la moda (instaurada prèviament pel thatcherisme) de les externalitzacions i privatitzacions de molts serveis públics comencen a tindre dubtes sobre els seus possibles beneficis econòmics. Com apunten Anders Sundell i Víctor Lapuente, de la Universitat de Göteborg, estudis exhaustius acaben de demostrar que la contractació privada dels serveis d’abastiment d’aigua i de recollida de residus (dos productes estrela de la privatització) no hi han tingut la reducció de costos sistemàtica amb què s’han venut any rere any.
No entenc per què no fem un pensament i es modernitza l’administració amb empreses cent per cent públiques de transport o serveis bàsics, capaces de combinar la qualitat i l’interés general. Necessitem, cada volta més, construir un bon i àgil sector públic que fomente la creativitat d’uns treballadors il•lusionats i reconeguts, amb uns responsables capaços de maximitzar els recursos de què disposen sense hipotecar el futur i en benefici d’uns ciutadans actius i participatius.

(LEVANTE-EMV, edició de la Safor, 15 d'agost del 2010)