El comerç urbà forma part del nostre entramat social i identificador. Gandia i el botiguer estan units indissolublement fins al punt que el desenvolupament comercial ha anat paral•lel al de la ciutat i ha estat fonamental perquè es poguera créixer econòmicament.
La irrupció de grans superfícies comercials en la perifèria de la ciutat suposa un punt d’inflexió que marcarà el nostre futur (comercial i no) i sobre el qual caldria fer més d’un pensament a l’hora de dissenyar on volem viure: en una ciutat compacta, amb un nucli urbà dens que continga totes les funcions bàsiques (comercial, residencial, administratiu, cultural...), o bé en una ciutat dispersa on el transport (privat o públic) siga sempre necessari per a poder efectuar eixes funcions.
Els xicotets empresaris que han conformat la Gandia comercial urbana tenen un gros competidor. S’han d’enfrontar ara amb eixos centres comercials, gestionats per estructures organitzatives de majors dimensions, i, per tant, amb més capacitat d’influència en tots els àmbits. Més influència tant en els consumidors, amb campanyes de màrqueting globals i insistents, com també en els diferents sectors de l’administració (la poca oposició que ha tingut la seua proliferació pertot ens ho demostraria).
El nostre Ajuntament, com cada any, ha destinat una sèrie d’ajudes per a la potenciació del xicotet comerç urbà. És una mesura necessària però cal aplicar-ne més si es vol mantindre i enfortir l’estructura comercial bàsica que ens ha posicionat on estem des del segle passat, si més no. Algunes idees a tindre en compte podrien ser les següents:
1) S’hauria de millorar l’accés al nucli urbà perquè és un dels handicaps amb què compta l’atracció de nous clients des de la Safor i comarques veïnes. Això contrasta amb la facilitat d’accés de què disposen els centres comercials. Per altra banda, els bons gratuïts no han aconseguit canviar la percepció (en gran part certa) que als centres comercials no es paga per aparcar i si vols anar a la ciutat has de fer mil voltes i/o pagar per tal d’estacionar el vehicle (ai, el tren Gandia-Dénia!).
L’avantatge de coincidir veïnat i botigues, característic de les ciutats mediterrànies, té algunes contrapartides com, per exemple, els inconvenients que suposen les necessàries obres de condicionament de l’entorn urbà. En eixe sentit, s’haurien de compensar d’alguna manera els perjudicis ocasionats als comerciants. ¿S’imaginen vostés que durant mesos no es poguera accedir fàcilment a un centre comercial de la perifèria?
2) Els comerciants han de seguir sent competitius i saber adaptar-se a les preferències dels consumidors. Per altra banda, l’equilibri entre franquícies i botigues singulars ha de respectar-se perquè puga hi haure una oferta diferenciada capaç de mantindre l’actual clientela i atraure’n de nova.
3) La Unió de Comerciants ha de superar els seus inicis titubejants perquè només actuant en conjunt podran aprofitar a favor seu les sinergies que la presència dels centres comercials representen i fer valdre, per exemple, la quantitat de treballadors que es guanyen la vida als seus establiments.
Fem un pensament i davant de la uniformització (les mateixes botigues en centres comercials pareguts pertot arreu), cultivem la singularitat comercial com un factor determinant del nostre benestar econòmic i social. Si volem continuar sent una ciutat referent en tots els àmbits, hem d’apostar també per una oferta comercial ampla, diversa i específica per a la qual és imprescindible la presència d’un comerç urbà que hem de saber mantenir entre tots.
(publicat el 25 d'agost del 2009)
.JPG)
Cap resposta a "CIUTAT I COMERÇ"
Publica un comentari a l'entrada