0

LES DEFENSES

Publicat a les 17:25. Etiqueta



Els valencians estem acostumats a assumir la mirada aliena, la que ens fa invisibles davant dels altres i davant de nosaltres mateixos. Massa voltes infravalorem la llengua i cultura pròpies, donant per bons els arguments uniformitzadors que e(n)s difonen des de fora. Comprovem-ho amb un de tants exemples.
La Viquipèdia és una enciclopèdia en Internet elaborada pels mateixos usuaris i que té tantes versions com llengües s’hi utilitzen. La grandària de cada versió depén dels articles que escriguen els membres actius de cada comunitat lingüística. ¿Quin lloc creuen que ocupa la Viquipèdia en valencià entre les més de sis mil llengües parlades al món? ¿I tenint en compte que només 267 llengües tenen versió d’esta enciclopèdia lliure? Molts de vostés s’estranyaran en saber-ne la resposta: ocupa el lloc 15é amb 189.936 articles publicats fins ara. El xinés mandarí (que prompte sabrem parlar tan bé gràcies als esforços de la Conselleria d’Educació) en té vora 230.000; el castellà 498.000; l’anglés, quasi tres milions; i el danés, per exemple, 113.000.
Precisament, per a desvetlar eixe tel deformador, el Casal Jaume I ha fet un pensament este estiu i s’ha incorporat a l’esplèndid juliol cultural, que amera Gandia i que encapçala la sempre interessant i atractiva Universitat d’Estiu. Mirar-nos, pensar-nos amb ulls propis ha sigut el leitmotiv que ha aglutinat el seguit d’actes que l’entitat cívica ha desplegat amb massiva assistència. I contra la invisibilitat del passat recent, perquè també la memòria es construeix socialment, es va inaugurar l’exposició “Homenatge al valencianisme històric de la Safor-Valldigna”, que vol posar en valor la tasca feta per dèneu saforencs ja desapareguts, des de Francesc Valiente fins a Joan Vicent Clar. Gabriel Garcia Frasquet, director del CEIC Alfons el Vell, amb la seua profunditat habitual, va glossar concisament la tasca de cadascun dels homenatjats. Vicent Martínez Sancho va remarcar la importància de les lleis pròpies i Francesc Ferrer, fill de Francesc Ferrer Pastor l’autor del famós i usat vocabulari, agraí en nom dels familiars el reconeixement públic. Teresa Pascual, Premi Nacional de la Crítica en poesia, ens va transportar a la mar, a la mar de les cultures, l’espai on no hi ha fronteres; i al port on descansen les barques abans d’ emprendre una nova aventura. I ho va fer llegint un poema inèdit, ‘Defenses’, on a partir dels elements protectors que impedixen el dany en atracar les embarcacions, il•lustrava la importància dels referents culturals del passat, la importància de la memòria per protegir-nos i avançar en un món complex, divers i acollidor com la mar. “Als costats de la barca les defenses / contenen els colps del vent contra el moll,/ [...]”.
El dia anterior, Josep Maria Ferrairó, exemple de rigor i estima a la cultura valenciana, va presentar Martí Domínguez, que va parlar de la biografia integral de Darwin. El director de la revista Mètode (nét del valencianista que, durant la Dictadura, s’atreví a exigir les ajudes que no arribaven després de la riuada de València) ens va mostrar, en un valencià ric i fluid, com podem estar en el món sense renunciar a ser nosaltres mateixos.
Fem un pensament, i aprofitem les drassanes que tenim per construir bé les nostres defenses i omplim de barques, barcos i vaixells el mar de la globalització, amb veu pròpia i visitant les embarcacions de les altres cultures sense que s’afonen les nostres.

(publicat el 9 d'agost del 2009)

Comparteix l'article

Missatges relacionats

Detalls del missatge

Cap resposta a "LES DEFENSES"

Publica un comentari a l'entrada