0

AU, JOVENT!

Publicat a les 20:13. Etiqueta


El cuquet de la por i la responsabilitat li anava pujant i baixant sense parar mentre els minuts regolaven amb una parsimònia desesperant. Sort que no feia la calor dels dies passats i la suor climàtica no s’afegia a la produïda per l’ansietat de l’espera.  Ara, tot el que havia repassat se li barrejava en una batibull de paraules impreses sobre un fons que anava fent-se més i més blanc. De sobte, féu un pensament i, cada volta més relaxat, es llegí el text triat i començà la primera pregunta de l’examen que encetava una llarga tanda de tres dies.
Feia trenta-cinc anys, molts jóvens igual que ell havien encetat aquelles proves de Selectivitat i que substituïen a les revàlides i proves de maduresa de què els més grans parlaven amb adjectius amerats d’exigència i dificultat. Eren les acaballes del franquisme i  la jovenalla criada a cavall dels carros i els cotxes ataüllava esperançada  uns nous temps de llibertat i expansió. La mobilitat social associada a l’esforç i l’estudi es veia més possible que mai amb l’avanç d’una democràcia que anava paral·lela a la construcció d’un estat del benestar necessitat de més i més persones preparades. Sanitat, educació, administracions públiques s’unien a un sector privat emprenedor en un període en què la Unió Europea s’albirava com a fita i les oportunitats es multiplicaven pertot. Sense saber com, enteranyinats per un consum elevat al rang de déu suprem,  tot anà canviant. Els jóvens universitaris, atenallats pel mileurisme, contemplaven com l’esforç cada volta valia menys la pena. Les vaques grosses de la construcció sense mesura ens duien a una festa continuada on el valor de l’estudi i la formació esdevenia ben insignificant als ulls de molts, i tot amb la complicitat d’uns governants, enlluernats per un progrés econòmic més fictici del que semblava. Ara, la confusió torna a regnar en un món que se’ns esmuny, lligats com estem per decisions llunyanes i egoistes. Com cada any, m’estava davant d’un centenar d’alumnes concentrats en el seu examen d’accés a la universitat. El meu company d’aula, nascut a la Costa d’Ivori i professor d’anglés, es queixava amargament, en un valencià ben fluid,  de la corrupció regnant al seu país que impedia l’aprofitament dels abundants recursos existents per tal de millorar la vida dels seus ciutadans. Les corporacions europees, ben protegides per exèrcits colonials ‘après la lettre’, s’encarregaven com sempre d’aprofitar-los, repetint una història africana d’espoli i misèria. Des del seu poliglotisme, em comentava també la tendència al monolingüisme en francés que estava escampant-s’hi sense que els seus compatriotes comprengueren la pèrdua que significava la renúncia a les llengües pròpies, transmeses des de feia centenars o milers d’anys, en un romanç que em sonava penosament familiar. Mentrestant,  Alemanya també abaixava salaris per a continuar marcant el ritme de tots però sabedora de la diferència entre el curt i el llarg termini. Si ací es retallaven recursos educatius eliminant unitats docents i professorat, el govern de Merkel rebaixava les despeses militars i augmentava el pressupost per a formació i investigació amb un exemple que a ningú, paradoxalment, li feia caure la cara de vergonya. Hem criat els nostres jóvens en el consumisme més banal i insensat, arrossegats com estàvem per aquells que ens volen més dòcils i superficials, però el futur de la nostra societat depén del que ells pensen i facen. Fem un pensament i intentem donar-los oportunitats basades en la formació sense oblidar-nos de canviar el sistema de valors vigent per situar on corresponen aquells valors que ens fan millorar cada dia com a persones. Potser així, a la fi, comprendrem que eixir de les múltiples crisis que ens imposen també depén un poc o un molt de cadascun de nosaltres.

(Levante-EMV, edició de la Safor, 13 de juny del 2010)

Comparteix l'article

Missatges relacionats

Detalls del missatge

Cap resposta a "AU, JOVENT!"

Publica un comentari a l'entrada