Els darrers anys s’ha generalitzat per les ciutats d’una certa grandària la celebració d’alguna efemèride just un any abans de les eleccions municipals. És una manera d’incrementar l’atenció de l’electorat en una estratègia de màrqueting polític destinada a promocionar la tasca feta des del govern de torn. Xavier Laborda, especialista en retòrica i comunicació, ens ho comentava ara just fa un any en les Jornades de Comunicació Política que va organitzar la Universitat Politècnica de València.
En eixe sentit, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va fer un pensament i ha volgut aprofitar els mecanismes de democràcia participativa amb l’organització d’ un referèndum sobre el futur de la Diagonal. Els resultats no han sigut els esperats pels convocants que, potser, ho havien ideat més com un acte de propaganda que no com un instrument d’acostament de les decisions al veïnat que les ha de gaudir o patir. Però l’experiència és ben aprofitable perquè s’ha demostrat l’eficàcia dels referèndums com instrument vàlid per donar veu a la ciutadania en aquells assumptes que els afecten i que no depenen encara del que decidixen els mercats financers que ara ens governen. Per aconseguir-ho només cal una ciutadania activa i/o uns polítics atrevits democràticament, capaços d’acceptar el resultat d’una consulta popular encara que no els agrade, com acaba de fer el batle barceloní. A Gandia, el regidor de Territori, Fernando Mut, també n’acaba de proposar un als veïns de les cases dels ferroviaris. Després del tuacte de Simancas, és una bona idea saber com pensen els veïns abans de posar en marxa qualsevol projecte. Ara bé, en tractar-se de propietats privades, l’alternativa més cara i irreversible (que implica la demolició de totes les vivendes per construir uns edificis nous) hauria de gestionar-se adequadament perquè ningú no isquera perjudicat. Però on més sentit tenen les consultes populars és quan plantegen alternatives sobre l’espai públic perquè és on es pot traure un rendiment democràtic més productiu. Sens dubte, el Tramvia a la Mar és una qüestió ideal per a ser plantejada en termes de consulta popular, com ja està proposant el Bloc. I més encara després de sentir les darreres declaracions del conseller Mario Flores en afirmar que els 16 milions d’euros (que paguem tots, no ho oblidem) es destinaran a un projecte inviable econòmicament, el qual s’ha aprovat només per evitar que s’utilitzara políticament. Malauradament, cada volta més, a molts ens sembla que estem assistint a una partida de truc en què el govern gandià ha envidat (pensant que li dirien que no) i la conselleria ha tornat a envidar. Sense que cap dels dos, a la pitjor, tinga bon lligat. Fem un pensament i acabem l’última cama amb un referèndum on els veïns, després d’informar-se ben bé de les raons de les diferents alternatives, expressen el que pensen. I, per si de cas es fera el miracle, farien bé els partidaris d’este tramvia de filar més prim i buscar arguments prou més convincents dels que han estat gastant fins ara.
(Levante-EMV, edició de la Safor, 20-VI-10)
.JPG)
Cap resposta a "TORNANT A ENVIDAR"
Publica un comentari a l'entrada