0

DE BAT A BAT

Publicat a les 17:29. Etiqueta


De sobte, un dia van començar a no conformar-se de mirar el solc que tots havíem de mirar. Inquiets i expectants anaven eixamplant la seua mirada, fixant-se en allò que els altres (ben segurs amb les nostres inseguretats) ignoràvem. I volien dir-ho ben alt perquè tots ho pogueren saber. I el seu esguard no parava i no parava d’enfocar els marges d’una realitat que percebien complexa i completa com mai, mentre la distància amb els altres anava fent-se més i més ineludible. Fins que la claror, esfilagarsada per la intensitat dels seus ulls , els va enlluernar encegadora sense donar-los cap altra opció.

Un venturós dia, però, van fer un pensament i, acompanyats de persones ben sensibles, van recomençar, a poc a poc, el camí per construir de bell nou el sentit de l’existència, de la pròpia i de la de tots. Sense pressa, aferrats a la vida, van col•locant els fonaments de la casa, de la llar, de l’espai exterior i interior on poder habitar.
Mentrestant, torna el temps de les agendes. I perquè el setembre no se’ns indigeste res millor que servir-nos de l’ajuda d’aquells que saben captar el valor fonamental de les coses i les persones, més enllà de la practicitat monetarista que ens envolta i coarta. El Col•lectiu Obertament, grup de persones radicalment sensibles i creatives, ens mostra un camí bonic cada any amb l’Agenda que publiquen. La del 2009, que ara torne a fullejar, està dedicada a les alqueries de la comarca. “El viatge exterior per les alqueries de la comarca ens ha colpit de tal manera que hem fet un viatge interior. Enguany tornem a trobar-nos, tornem a explorar, a emocionar-nos, a sorprendre’ns, a posar la mirada en eixa casa que ens habita, eixa casa de tots, comuna, que resideix en el nostre interior i en la nostra història col•lectiva...”, escriuen en la introducció.
Les alqueries estan de conflictiva actualitat arran de les diferents sensibilitats que hi ha en dansa. Però l’Agenda no està plena de conflictes sinó de suggerents fotos i pensaments, que ens proposen un recorregut amable per setze alqueries de la Safor, il•lustrat per escrits de col•laboradors com Isabel Canet i Suso Monrabal així com per les reflexions dels membres del grup: “Casa del Pator. El qui construïa una alqueria hi volia viure, no tenia l’ambició ni el desig de poder...”. L’última part és un quadern de ruta, escrit per Josep Carles Català, que finalitza amb unes impressions de l’Alquerieta de Martorell (de moment més sortosa que no l’Alqueria de Romaguera): “Aquesta tan coneguda alqueria amaga una espècie d’esglesieta amb un altar deixatat però d’una impressionant faiçó, un lloc on el culte cristià es vivia i es feia, on la fe era més que un anar i tornar diari als temples, sí, és un temple, però de culte heterodox a la memòria, a la fe de la memòria, a la fe que u té quan no es moren ni els records ni la malenconia”.
Quan l’estrés de la vida que hem construït ens faça perdre el sentit, parem-nos un moment, fem un pensament, mirem com tenim la casa i, tot seguit, obrim de bat a bat la nostra realitat a tot allò que ens puga enriquir. I sobretot aprenguem d’aquelles persones que no viuen depenent sempre d’un eslògan.

(publicat el 29 d'agost del 2009)

Comparteix l'article

Missatges relacionats

Detalls del missatge

Cap resposta a "DE BAT A BAT"

Publica un comentari a l'entrada