LA TRINXERA DEL TREN

Publicat a les 17:27. Etiqueta

Les campanyes electorals són el període de màxim distanciament entre les diverses opcions polítiques. En pocs dies es concentren les desavinences més exacerbades i irreconciliables. El mecanisme que ho manifesta és el de les idees-força amb què cada partit intenta diferenciar-se i que pretenen captar l’electorat indecís així com consolidar aquell mitjanament convençut.
L’esquema de funcionament és així:

1r) Des del partit A, algú fa un pensament i troba una proposta nova (x) que ha de ser atractiva, d’interés general i amb escasses pegues perquè siga difícilment rebutjable per la resta de partits. Aleshores es difon intensament perquè arribe a l’electorat associada amb eixe partit.

2n) Front a eixa proposta, els partits rivals tenen dos alternatives: assumir la proposta x i intentar que no siga exclusivament capitalitzada pel partit A o proposar-ne una altra (y) que puga ocultar o minimitzar l’atractiu de la proposta x entre els votants.

En tots dos casos cal dir que eixes propostes naixen des de i per al dissens. En un ambient de recerca del benestar col•lectiu ben sovint podrien ser assumides per la majoria de ciutadans i representants polítics. Però no és el consens polític (com tothom té assumit) l’objectiu d’una campanya electoral. Desgraciadament, el que està succeint els darrers temps és que la campanyitis s’estén pràcticament a tota la legislatura, contaminant les expectatives d’una discussió racional i profitosa entre els diferents sectors socials amb el perjudici que això suposa per als interessos col•lectius.

L’últim exemple pròxim el tenim amb el tren Gandia – Dénia, que ha passat d’anar en trinxera en el projecte de traçat fins a Oliva a esdevenir trinxera entre el PP i el PSOE. La proposta l’ha feta la nova alcaldessa de Dénia del PP, que ha impulsat la reivindicació recolzada per la Generalitat per tal d’exigir el finançament de la línia, finançament que depén òbviament del Govern Central comandat pel PSOE. I ho ha fet intentant capitalitzar-la al màxim, seguint l’esquema anterior. Tot, és clar, sense consens previ amb la resta de forces i municipis. Davant d’això, com deia adés, es tenen dos opcions. Alguns partits (el Bloc, els Verds) han optat per secundar la proposta mentre que el PSOE, des de la Safor, ha optat per proposar-ne una altra (el Tramsafor) que, igual com el tren, compta amb totes les característiques per ser un projecte ben assumit per tots, atesa la necessitat de millorar el lamentable servei públic comarcal de transport.

La partida està servida. I tot això davant la incredulitat resignada dels habitants de la Safor i la Marina Alta, cansats de tants anys de promeses incomplides. Tant se val que haja manat a València i/o a Madrid el PP i/o el PSOE. Totes les combinacions han anat en contra de la vertebració (almenys ferroviària) d’esta part perifèrica del país.

Fem un pensament. Ser perifèria vol dir dependre d’estratègies que no ens convenen en base a interessos externs a nosaltres. Cal que bandegem de la disputa partidista les qüestions bàsiques de la xarxa ferroviària (i el tren Gandia-Dénia ho és), cabdals per a un desenvolupament econòmic sostenible. I construïm, així, el consens social i polític necessari perquè la partida (que, recordem-ho, es juga amb els nostres diners) la guanyem tots.