Les innovacions solen gestar-se en les ciutats i des d’allí s’estenen per la seua àrea d’influència. De nord enllà ens arriba l’intent més ambiciós quant a pràctiques participatives desplegat per esta rodalia. L’Ajuntament de Barcelona ha fet un pensament i ha decidit sotmetre a consulta un projecte ben significatiu: la remodelació de l’avinguda Diagonal, eix neuràlgic de la ciutat.
I ho ha plantejat seriosament tal com s’han de fer este tipus de consultes ciutadanes, amb el temps necessari perquè la decisió no siga reflex d’una campanya de màrqueting ben orquestrada sinó resultat d’un procés participatiu de més d’un any en què el debat, la reflexió i les intervencions de tots els sectors socials siguen factors essencials. És destacable també que s’haja triat per a l’experiència un projecte considerat estratègic i modernitzador on la transcendència està en el fet que els ciutadans decidisquen l’espai on volen viure, més que en el tipus de solució concreta adoptada a la fi. En eixe sentit, els gandians no tenim de moment la mateixa sort que tenen els barcelonins. L’últim exemple susceptible d’encetar un procés semblant, el projecte del Tramvia al Grau/La mar (considerat pels nostres governants estratègic i modernitzador de la ciutat un pèl exageradament), ha estat enllestit en un tres i no res, sense aprofundir gens en els mecanismes de participació. A pesar del debat suscitat no s’ha pogut optar entre diferents opcions, amb aspectes com el del traçat pel carrer Tossal considerats inamovibles. En canvi, una de les característiques del projecte participatiu de la Diagonal és que acabarà amb una consulta en la qual tots els empadronats majors de 16 anys podran triar entre dos opcions plenament diferenciades i sorgides del mateix procés participatiu, única manera que les consultes no esdevinguen plebiscits dirigits per la propaganda institucional. Gandia va intentar posar en marxa en l’anterior legislatura els Pressupostos Participatius, d’acord amb la Carta de Participació Ciutadana. Però l’intent va fallar a l’hora del desplegament perquè la Regidoria de Participació Ciutadana (en mans del PSOE) i gran part del moviment veïnal (Federació Local inclosa), els quals tenien l’obligació de ser-ne els impulsors, van rivalitzar en desgana. Fins al punt que van pegar una alenada quan es va acabar precipitadament el procés i es va decretar oficialment el fracàs de la iniciativa. Fracàs? O ganes que fracassara? Tot l’engranatge dels pressupostos participatius es va concretar en una reunió per districte (alguns inclús amb prou èxit de participació) a una hora determinada i amb escassa propaganda prèvia (incomparable amb la que ha tingut, té i tindrà el projecte del Tramvia). ¿Saben vostés, després d’un any de deliberació, com i quan es votarà el projecte de la Diagonal a Barcelona? Es podrà fer presencialment o mitjançant vot electrònic i durant tota una setmana, demostració de la voluntat municipal de fomentar efectivament la participació ciutadana. Fem un pensament i aprofitem-nos del que fan bé els altres. Fer com fan no és pecat quan es tracta de seguir bons exemples i l’experiència participativa de Barcelona ho és i mereix, sense dubte, ser emulada.
(publicat el 25 de setembre del 2009)
.JPG)
Cap resposta a "PRÀCTIQUES PARTICIPATIVES"
Publica un comentari a l'entrada